Tom Hanks, l'actor total.
De bons i actors i actrius hi ha hagut però Tom Hanks només n'hi ha un.
Molt bones!!!
Tom Hanks és possiblement un dels actors totals. Si és cert que de bons actors i actrius n'està ple i podriem fer un llistat molt llarg, el qué trobariem és que molts d'aquests actors i actrius han fet dues o tres molt bones actuacions i la resta queda en això, la resta.
I com que no volem que sembli que menyspreem a ningú farem un llistat amb uns quants actors i actrius que estan a un nivell tant alt com el nostre protagonista d'avui, Tom Hanks.
1. Ingrid Bergman
Actriu nascuda el 29 d’agost de 1915 a Estocolm, Suècia, va ser protagonista de diverses pel.lícules europees i americanes sent considerada una de les influències més importants a la història del cinema. Cal recordarla per damunt de tot a la pel.lícula Casablanca (1942).
2. Daniel Day-Lewis
Nascut a Kensignton, Regne Unit a l'any 1957, guanyador de 3 premis Oscar per Mi pie izquierdo (1989), Pozos de ambición (2007) i per Lincoln (2013).
Una de les seves característiques més especials és que s'endinsa profundament en la pell de cada personatge que recrea i en les versions originals podem captar detalls com diferentes maneres de parlar o inclús adquirin els accents lingüistics que el paper li requereix.
3. Robert de Niro
Greenwich Village, Nova York 1943. Poques coses podem dir que no siguin conegudes d'aquest enorme actor, però per destacar algunes de les múltiples bones pel.lícules en les que ha participat direm: Sleepers (1996), Taxi driver (1976), El cabo del miedo (1991), El padrino. Part II (1974) guanyador premi Oscar millor actor secundari i Toro salvaje (1980) guanyador premi Oscar millor actor.
4. Katharine Hepburn
Actriu nord-americana nascuda a Connecticut a l'any 1907, va ser la gran dama del teatre i protagonista de títols del cinema memorables, com ara La reina de África (1951), Adivina quién viene esta noche (1967) i El león en invierno (1968) sent premiada a millor actriu consecutivament als premis Oscars per aquestes dues últimes pel·lícules.
El llistat el podriem fer molt més llarg afegint per exemple, Frances McDorman, Leonardo di Caprio, Morgan Freeman, Meryl Streep, Charlize Theron, Vivien Leigh, Helen Mirren, Judi Dench, Al Pacino, Robin Williams, Jach Nicholson, Gene Hackman, Sidnie Poitier i un llarg etcètera, però com va dir aquell "He venido a hablar de mi libro", i avui parlem de Tom Hanks.
Aquest actor nascut a l'any 1956 a l'estat de Califòrnia, és reconegut per la crítica com un dels més talentosos dins de la indústria cinematogràfica i més estimat pel gran públic arreu del món.
La seva entrada al món de l'espectacle cinematogràfic no va ser deixant una petjada ni massa gran ni massa profunda, però per a una generació sempre ens quedarà un bon record per tres pel.lícules, que sense ser cap meravella ja deixaven entreveure que aquest actor escollia bé els seus treballs i a més, d'alguna manera amb el seu carisma, connectava amb el públic.
Primer va ser la comèdia-romàntica, Un, dos, tres... Splash de l'any 1984 dirigida per Ron Howard, qui seria també director de títols com Cinderella Man (2005), Apolo 13 (1995) tornant a treballar amb Tom Hanks i Una mente maravillosa (2001) guanyador del premi Oscar al millor director.
Més tard, a l'any 1986 Tom Hanks refermaria la seva fama d'actor de comèdia amb la pel.lícula Esta casa es una ruina. Estem d'acord que no serà recordada com la millor de les comèdies mostrant-nos un humor poc sofisticat i destraler, de fet tota la pel.lícula és destralera, en forma i contigut, però tota una generació la recordem amb estima.
Va ser a l'any 1988 amb l'estrena de la comèdia Big, quan li va arribar la fama mundial.
A més de deixar-nos escenes, que seran recordades per sempre, com la de l'actuació sobre un teclat de piano gegant a una botiga de joguines, la interpretació d'un nen en un cos de persona adulta va fer guanyar-se el respecte tant de la crítica com del públic i a més li va valdre per ser nominat als premis Oscar a la categoria de millor actor.
Ja a l'any 1993 li va arribar el gran premi amb la pel.lícula Philadelphia, dirigida per Jonathan Demme guanyador del premi Oscar a l'any 1991 per El silencio de los corderos.
La seva interpretació portant a la gran pantalla la vida i el cas real de Andrew Beckett, va fer que guanyés l'Oscar al millor actor per davant de Daniel Day-Lewis per En el nombre del padre, Anthony Hopkins per Lo que queda del día o Liam Neeson per La lista de Schindler.
Fent un repàs una mica ràpid de tot el que va venir després, caldria destacar les següents pel.lícules, que ja són història del cinema americà i també perqué no dir-ho mundial.
Però el motiu real d'aquest post és que hi ha una de les pel.lícules protagonitzades per Tom Hanks, que per diverses raons ens sembla sublim i en canvi no quedarà en la retina de la memòria de la gent.
Estem parlant de Camino a la perdición, estrenada a l'any 2002 i dirigida pel gran director Sam Mendes.
Ambientada als anys 30, recupera el millor del cinema negre i ens deixa unes interpretacions sublims tant per part de Tom Hanks, com del co-protagonista per dir-ho d'alguna manera Paul Newman, que amb la seva presència i interpretació es menja la pantalla. És una obra mestra elegant i perfectament executada de la que gaudeixes des del principi fins el final, ja sigui amb la seva història, la interpretació dels actors o sobretot de la seva extraordinària fotografia.
Aquesta part va recaure en el director de fotografia Conrad L. Hall, qui ja havia guanyat el premi Oscar a l'any 2000 per la pel.lícula American beauty va tornar a ser premiat a la mateixa categoria a l'any 2003 per Camino a la perdición, però no el va poder recollir ja que poc abans de la cerimònia va morir a Santa Mònica, Estats Units.
Si hi ha una pel.lícula que recordem per damunt de moltes d'altres per la seva fotografia és i per molts anys serà Camino a la perdición, i si ets un d'aquests afortunats que encara no l'ha vist, desde l'equip de "No mexpliquis més pel.lícules" te la recomenem molt.
El més probable és que més aviat que tard acabem fent una ressenya al nostre podcast per parlar-ne una bona estona i deixar les nostres impressions.
Moltes gràcies per l'atenció i com sempre diem...
A seguir la vida i que no t'expliquin més pel.lícules.
Comentaris